La mort a Venècia de Thomas Mann

 

.

«La mort a Venècia» (1913) és el primer llibre que llegeixo de Thomas Mann. És una novel.la amb un ritme lent, plena de reflexions, la trama és secundaria. No és un llibre que agradarà al lector aficionat a una literatura més moguda. L'altre polèmica es la denúncia de pederàstia, no obstant això, no estem davant un llibre com «Lolita», perquè el personatge principal —Gustav von Aschenbach, escriptor que té cinquanta anys—, s'enamora de Tadzio, un adolescent polonès que té catorze. Però, millor, començar pel principi.

Aschenbach és vidu i té una filla. És un escriptor amb certa fama, tota la seva vida s'ha reprimit, ha sacrificat els seus sentiments venent la imatge d'un home seriós i disciplinat. Quan decideix viatjar a Venècia està esgotat física i psicològicament. Pateix una crisis artística, durant moltes pàgines el narrador en tercera persona descriu els seus pensaments sobre l'art i l'estètica. Venècia és un personatge més de la novel.la que influeix, com el clima, a l'ànim del protagonista. Quan coneix Tadzio queda abstret, al principi intenta convèncer–se que l'atreu estàticament, fins que, segons passen els dies, s'obsessiona pel polonès. Poc a poc sabem com l'alemany, interiorment, trenca la reprensió que ell mateix s'havia impost. Pels carrers venecians persegueix d'amagat a Tadzio i als seus germans, o va a la platja només per veure com el jove juga a l`aigua. I, poc a poc, la ciutat queda cercada pel còlera. Un treballador de l'agència adverteix a Aschenbach i li aconsella que marxi de Venècia, però ell no pot deixar a Tadzio, encara que no hagin parlat mai.

L'escriptor ha traspassat el seu tarannà apol·lini, i ara es una persona dionisíaca. Aquests conceptes de Nietzsche són importants per entendre «La mort a Venècia». Altres autors que influeixen en Thomas Mann són Plató i Freud. Del psicòleg destaca la lluita de les emociones reprimides que, finalment, en el personatge exploten. I del filòsof hi ha una imitació del diàleg de «Fedre» en què Aschenbach es qüestiona si l'artista només pot viure de la bellesa per executar la seva obra, si una persona només pot viure de la voluptuositat que provoca el sentiment dionisíac. Al final del llibre no hi ha resposta, aquesta responsabilitat recau en nosaltres, els lectors. No obstant això, el narrador ens fa entendre que l'error que comet Aschenbach és viure radicalment cohibint el seus impulsos, i després viure oposadament. El terme mitjà és la resposta, encara que és una meta difícil d'assolir.