Germinal de Zola

• 
  
  
  
  
• «Germinal» (1885) és la segona novel.la que llegeixo de Zola. És el tretze volum de la sèrie «Les Rougon-Macquart». Sense cap dubte és el llibre més famós de la saga. Zola s`enfoca en la lluita obrera i les reivindicacions mineres. Étienne Lantier, germà de Nana, arriba a Montsou. Es ben rebut per la família Maheu, que els seus membres són miners i persones honrades. Treballa a la mina amb ells. Zola descriu magistralment les condiciones laborals del miners, la brutícia dels carrers, la pobresa i la indignació de la seva situació. Étienne és un marxista que influeix en els seus companys i inicien una vaga perquè han empitjorat les seves condicions econòmiques. En el grup hi ha dos líders més: Rasseneur, que representa el socialisme reformista o pactista, i Souvarine és un rus anarquista que vol destruir tot el sistema per començar de nou.
• Una característica de «Germinal» són els personatges de Deneulin i Hennebeau, sobretot el segon. Hennebeau és el director de la mina. No es presentat com una persona sense escrúpols, inclòs el narrador ens explica les seves intimitats i mostra un home feble respecte amb la seva dona. Ell no és cruel amb els treballadors, però sí té unes posicions que enforteixen a l' empresa i debiliten als obrers. Zola vol mostrar que l`explotació als obrers no depèn únicament d`individus concrets, sinó de les estructures econòmiques. Té una interpretació marxista de la societat. I recorda, com vaig escriure a l`anterior ressenya, que Zola creu en el determinisme biològic.
• La vaga no triomfa per diferents motius. És molt interesant com la vaga influeix en personalitats racionals com la senyora Maheu, que mostra un impuls violent, o el propi Étienne té una vanitat personal per liderar a la massa dels miners. El final de la novel.la és trepidant, tràgic i pessimista. El pessimisme és una característica de Zola, però, en «Germinal», hi ha un marge d`esperança per les millores socials del obrers. Millores que arribarien al segle XX.
• 
  
•